T3-1i5. Punts negatius i positius

•Cal destacar que cap dels laboratoris té un control i seguiment de les diferents quantitats produïdes de cada residu, i molt menys encara de les diferents possibles emissions.
•No existeix una política ambiental a seguir ben determinada
• No existeix cap control de les emissions produïdes, tot i que en proporció als
residus sòlids i líquids la quantitat és molt petita.
• La diversitat dels àmbits en què treballa la facultat fa que no sigui possible una caracterització dels residus produïts. Podem trobar doncs, residus de propietats molt variades (vidre, paper, residus biològics, químics i, dins d’aquests, des d’inofensius fins a radioactius, citotòxics, cancerígens, nocius, etc.). La gran majoria dels residus generats es produeixen com a conseqüència dels experiments portats a terme als laboratoris i no hi ha cap control de la quantitat que se’n genera.
• Pel que fa al cost de la gestió, no ens ha estat possible esbrinar-ho, ja que d’aquesta
s’encarrega una empresa subcontractada que reculls els residus periòdicament, i el contracte no ens ha estat facilitat.
• Manca de pla d'emergència en alguns laboratoris del nou edifici.
• Alguns laboratoris presenten problemes de ventil·lació degut a que les finestres es troben en zones inaccessibles. En d'altres les finestres no es poden obrir degut a que estan tancades i les persianes estan tancades amb clau.
• En alguns laboratoris (d'ecologia) trobem una elevada reutilització de puntes de pipetes, el que pot portar problemes de contaminació.
•En moltes ocasions es vessen els continguts de les diferents provetes directament a la pica. Molts usuaris d’aquests productes no són conscients de la perillositat ambiental derivada d’aquesta acció.
• Trobem presència de campanes per la extracció, però algunes d'elles sense filtres, el que fa que les substàncies s'emetin directament a l'exterior.
• Falta del full d'informació de productes químics, on es mostren les intruccions de seguretat al laboratori perqué la gent manipuli correctament els reactius.
• Manca d'higiene, ja que molts cops les arees de treball estan brutes i mal endreçades.
• Molts cops no es pot accedir a les dutxes, ja que sota d'elles hi ha obstacles com sofàs, materials de laboratori que no permetrien el seu ús.
• Les dutxes en alguns casos es troben situades al costat d'endolls.
• En alguns laboratoris degut a l'ús de diferents productes hi han males olors.
• A l'edifici nou l'aire acondicionat està sempre encés i els treballadors no el poden apagar, cosa que genera un soroll constant, amés d'un ús innecessari en alguns casos d'energia.
• A l'edifici nou no es pot regular l'entrada de llum, ja que no hi ha dispositius per fer-lo.
• Les aixetes no tenen sistemes per apagar-se automàticament. Però en aquest punt, no se sap si és més esfectiu que s'apaguin per elles soles o apagar-les nosaltres, ja que de vegades amb els sistemes automàtics es perd més aigua de la necessària.
•A nivell de residus per part del laboratori no es compleix gairebé cap legislació si es mira estrictament el treball realitzat. A més, bona part del personal del laboratori, així com els encarregats no coneixen la legislació ni saben si compleixen normes de protecció contra agents cancerígens, o emmagatzematge de residus.
• No es compleixen les normes tècniques d'envasat i emmagatzematge de substàncies perilloses, Reial Decret 1078/1993
• No es té coneixement de complir la normativa sobre protecció dels treballadors a la exposició d'agents biològics durant el treball, Reial Decret 664/1997.
• No tots els laboratoris compten amb les mesures mínimes de senyalització de seguretat i salut, Reial Decret 485/1997
• En determinats departaments hi ha una manca de gestió i ordre dels residus i materials utilitzats, quedant tot acumulat i desordenat. Això suposa un risc perquè pot haver vessaments accidentals que poden ocasionar danys materials o personals.
•Absència de material anti-incendi (dutxes anti-incendi, mantes ignífugues i extintors) en alguns laboratoris. Considerem que això es responsabilitat a nivell general de la Facultat i que haurien de condicionar-se per tal de complir unes normes de seguretat al laboratori.
•Mancança d’un magatzem específic pels residus perillosos, on es guardin fins que l’empresa gestora els reculli. Això pot ocasionar accidents greus. Els responsables de cada un dels departaments haurien d’habilitar una zona de recollida de residus perillosos per tal d’evitar al màxim els riscos.
•Desconeixement de les característiques i perillositat dels residus generats, a més del procediment a seguir en cas de fuita de productes perillosos. Això suposa un factor de risc, ja que pot ocasionar accidents i, en cas que es produeixin no es podran actuar amb rapidesa. En aquest cas són els usuaris els qui tenen la responsabilitat de seguir les Normes de Seguretat al laboratori.
•Molts cops els treballadors no tenen coneixement de riscos laborals, el que en cas d'accident podria ajudar.
•Manca de cursos per part de la UB a preparar als usuaris i treballadors dels laboratoris en matèria de productes i residus perillosos, així com bones pràctiques ambientals i de seguretat laboral.


• En pràcticament tots els laboratoris trobem campanes de gasos per àcids i per orgànics.
• Els vessaments són tractats com a residus de laboratori amb absorbents o neutralitzadors.
• En general, als laboratoris hem trobat recollida selectiva de residus quotidians com vidre, paper i cartró i també separació per productes orgànics, clorats o solucions amb metalls pesants.
• Als laboratoris que calen trobem contenidors específics (vidre trencat, pel contaminant que es genera, puntes de paipeta contaminada...)
• En la majoria es fa una mena de pretractament de residus amb la presència d'autoclaus.
•Es proposen inspeccions dels laboratoris cada 6 mesos per supervisar els bons usos al laboratori, sobretot en els nous usuaris. Després de cada inspecció s’elaborarà un informe i se seguiran les recomanacions suggerides en ell.

Ara diferenciem entre els laboratoris dels diferents departaments. En cadascun d’ells les substàncies s’emmagatzemen selectivament i són posteriorment recollides.

1. Fisiologia vegetal.
- Emissions i vessaments: components orgànics a l’atmosfera, no es coneix la quantitat. Hi ha cambres de flux que envien gasos a l’exterior i una que els recull i els filtra.
- Residus: plàstic, paper, vidre, tinta, vegetals, alcohols, àcids i guanines.
També reaccions químiques però les neutralitzen ells.
- Altres impactes: A l’hivernacle hi ha sorolls molestos. També es generen males olors però es tracten amb campana. També es genera contaminació per bacteris, que s’envia a l’autoclau, i contaminació per patògens que s’elimina per filtres.

2. Ecologia
- Emissions i vessaments: Àcids i sosa càustica que no s’eliminen per campana. També contaminants orgànics. Hi ha emissions tòxiques aquoses com les que contenen clorur de bari que van directament a la pica.
- Residus: àcids, clorhídric sobretot, formol, metalls I d’altres.
- Altres impactes: També contaminació per pols quan s’utilitza el triturador. Contaminació acústica quan s’utilitza els somicador (bany d’ultrasons). Males olors causades per l’àcid acètic, l’estufa que conté matèria orgànica en descomposició, àcids com el fenol i la mufla.

3. Fisiologia
- Emissions i vessaments: vapors que es recullen amb campana. No s’aboca res directament per la pica.
- Residus: components orgànics, agulles, sang, vidres, paper, plàstic i tòners. També es treballa amb radioactivitat.
- Altres impactes: Es produeixen sorolls però de manera molt esporàdica. També olors de manera esporàdica. Contaminació tèrmica (calor i fred) i no es coneix contaminació electromagnètica.

4. Biologia vegetal
- Emissions i vessaments: Vapors d’ àcids en quantitats mínimes i també
residus líquids.
- Residus: portaobjectes, maquinetes d’afaitar, vidre, tòners, vegetals, fongs i plàstics. Es treballa amb bromur d’etidi, que és un residu perillós, i també amb fongs no patògens, paràsits i àcids sulfúrics.
- Altres impactes: olors de descomposicions i putrefaccions, soroll a la cambra d’aïllament.

5. Microbiologia
- Emissions i vessaments: emissions a l’aire de vapors mitjançant campanes d’extracció. A la pica no s’hi aboca res perjudicial.
- Residus: Virus, bacteris, hidrocarburs i reactius químics.
- Altres impactes: soroll i males olors.



6. Biologia animal
- Emissions i vessaments: No hi ha dades
Residus: alcohol, formol, bromur d’etidi, sang humana, citotòxics i àcids en general.
- Altres impactes: Es produeixen males olors.

7. Biologia cel•lular
- Residus: sang, restes teixits, portaobjectes
- Altres impactes: Ús de tintes que van a parar a l’aigüera.

8. Bioquímica i biologia molecular
- Emissions i vessaments: no n’hi ha. Existència de campanes de gasos.
- Residus: més de 10 i alguns són perillosos. Els residus animals es congelen i després són incinerats. També es produeixen residus citotòxics.
- Altres impactes: sorolls molestos i a la sala de revelatge de plaques es produeixen males olors.

9. Estadística
No tenen laboratoris d’investigació ni experimentació. Per tant els residus que tenen són materials informàtic: ordinadors, paper, tinta, etc.
No es produeixen residus perillosos.

10. Genètica
- Emissions i vessaments: solucions tampó i alcohols que es vessen a la pica.
- Residus: vidre, plàstic, citotòxics (residus perillosos) i paper.
- Altres impactes: sorolls molestos concentrats en una sala apart. Sorolls dels aires condicionats. No es produeix males olors.


Altres aspectes relacionats amb els laboratoris segons el departament al que corresponguin:

Departament d’Ecologia
•S’utilitza el terrat com a magatzem: Els diferents productes, inclosos els perillosos estan exposats al sol i a la resta d'inclemències meteorològiques.
Responsabilitat: tot el departament hauria de "reaccionar" davant d'aquest fet
Implicacions legals: es podrien donar escapaments incontrolats
•Porta d'emergència encallada
Responsabilitat: tot el departament
Implicacions legals: seguretat laboral
•El conducte de ventilació està trencat i brut i existeix una gran deficiència de la campana d’àcids, ja que va a parar al costat (menys de 20 centimetres de distancia) del conducte d’entrada de la ventilació, de forma que els gasos que surten tornen a entrar

Implicacions legals: llei d'emissions i de seguretat laboral
•No hi ha catàleg de bones pràctiques

Departament de Microbiologia
•L'entrevistat no coneixia els procediments d'emergència en cas d'accident de fuga de productes perillosos (com per exemple l'abocament d'organoclorats volàtils)
•Al magatzem les substàncies no estan agrupades ni organitzades per grau de perillositat i tots estan igualment emmagatzemats independentment del seu grau de perillositat.

Departament de Bioquímica·
•Hi ha poques campanes per la gran quantitat de substàncies que es troben al laboratori.
•Els filtres de les campanes no es gestionen adequadament (es limiten a canviar-los quan creuen convenient)
•No sempre està a disposició immediata l'equip i material necessari per controlar i/o neutralitzar possibles vessaments perillosos.

Departament de Genètica
•L'entrevistat no coneixia el grau de perillositat del bromur d'etilè
•En general l'entrevistat no tenia ni idea de les característiques de perillositat de les substàncies inclosos en el seu protocol
•Hi ha una falta considerable de llocs adients on guardar el material perillós així com dels coneixements d'un protocol d'emergència.
•Manteniment deficient dels filtres de les campanes d’extracció. Tot això suposa un greu risc per la salut dels usuaris d’aquest laboratori.


Les zones comuns representen la part de la facultat més heterogènia. Bona part d’aquestes zones, són aquelles que no han sigut classificades en totes les anteriors. Això va significar una gran adaptabilitat per part dels auditors a cada zona de la facultat. Per tal de facilitar la informació, es va desglossar de la següent manera:
•La porta de l’edifici Principal és una zona que presenta problemes estructurals i ambientals. S’ha aixecat el formigó per filtracions d’aigua. Aquest s’hauria de treure i tornar a posar-ho de nou, tot fent un bon drenatge per l’aigua.
•Hi ha una zona exterior entre l’estabulari i l’edifici nou que es troba plena de runes i deixalles que seria interessant que fossin retirades quan abans millor ja que pot ocasionar problemes de contaminació de sòl i a les aigües subterrànies.
•Es proposa preparar un pla per fomentar el reciclatge en tota la facultat.
•Que cada docència tingués un punt de recollida de paper.
•Revisió periòdica de les mesures correctores proposades, així com l’establiment d’un pla de seguiment ambiental.
•En matèria de medi ambient no s’ha trobat cap tipus de normativa aplicable a les zones comuns i passadissos de la Facultat. Segons l’OSSMA no hi ha cap normativa aplicable a aquestes zones.

A "zones comuns", incloure:

* Servei de reprografia
* Servei mèdic
* Consergeria de l'edifici Ramon Margalef
* Cooperativa Sant Jordi
* Sala de lectura
* Local d'estudiants
* Centre de Recursos de Biodiversitat Animal
* Aula Magna
* Sala de microscopis
* Unitat de Suport a la Docència (USD)
* Despatxos dels caps d'estudi
* Passadissos i sales de comunicació
* Parking

SERVEI MÈDIC


• Emissions i vessaments: no es produeixen emissions. Hi ha vessaments, però, de productes sanitaris no tòxics.


• No hi ha suficient ventilació, manca d’espai, manca d’insonorització a la sala d’audiometries.

REPOGRAFIA


• Emissions i vessaments: no se’n produeixen
• Residus: paper, cartró, tonners i filferro. Es realitza recollida selectiva per part de l’empresa.


• Es produeixen sorolls molestos. No se’n prenen mesures. Poca utilització de paper reciclat. Gran consum energètic.

COOPERATIVA


• Emissions i vessaments: no se’n produeixen.
• Residus: paper, cartró i plàstic recollit selectivament.

SECRETARIA


• Emissions: no es produeixen.
• Vessaments: no es produeixen vessaments.
• Residus:
• El paper es reutilitza i es recicla seguint la normativa de la OSSMA. Es disposa de contenidors especials a cada departament.
• Les carpetes i carpesans es reutilitzen al màxim i un cop estan trencats es reciclen. Els documents es passen de les carpetes i els carpesans a Carpetes Definitives. Als 5 anys, es treuen totes les grapes d’aquests documents i s’envien a reciclar.
• Segueix la normativa general de la UB en quant al reciclatge de paper, tòners, fluorescents i material electrònic (el compliment depèn de la responsabilitat de la persona).


• Residus:
•Els plàstics no es reciclen.
•Les grapes no es reciclen.
•Els bolígrafs i altra material d’oficina tampoc es recicla.
•Els fluorescents i aparells electrònics es recullen segons la normativa general de la UB.
•Es impossible quantificar els residus generats perquè no segueixen cap control.
•Tòners: alguns departaments si que els reciclen (es segueix la normativa de la OSSMA) i altres departaments no (es segueix un criteri personal).


SALA DE LECTURA
Cal fer esment a l’ús que se’n fa d’aquesta sala al migdia com a menjador. La mateixa paperera conté matèria orgànica, paper i plàstics.
PASSADISSOS
•Molts dels vidres dels passadissos es troben amb les persianes tancades, fet que provoca que no entri prou llum.
•Uns 221 fluorescents es creu que no són necessaris en determinades ocasions del dia.
•Seria interessant canviar totes les reixetes d’il·luminació ja que es guanyaria molta més llum i alhora, es podria treure una bona part dels fluorescents actuals.

AULARI

L’edifici és bastant vell i trobem una sèrie de deficiències.
•No hi ha molta llum natural degut a les poques finestres que hi ha.
•La zona presenta un aïllament deficitari, ja que moltes finestres queden mal tancades i les juntes amb la paret, hi passa l’aire.
•Elevat nivell de soroll degut a l’estructura de l’edifici que és difícil de pal·liar.

APARCAMENT

•Convertir l'actual pàrking de sorra per una àrea verda de la Facultat de Biologia. Les necessitats presents d'aparcament de la Facultat de Biologia es troben actualment cobertes. L’edifici nou té un gran aparcament amb moltes places d'aparcament buides, i en el futur, sabem que a sota de la futura biblioteca, s'ampliarà l'actual aparcament.
Això voldrà dir que les necessitats estaran cobertes, i en certa manera, serà una forma d'incentivar el transport públic davant del vehicle privat

FUSTERIA

•No té cap finestra i cap mena de font d’il·luminació natural.
•Zona mal aïllada tèrmicament parlant.
•Els treballadors no porten protecció a les oïdes.



• Emissions: no es produeixen emissions tòxiques atmosfèriques importants.
• Residus: els residus generats en el servei de neteja dels lavabos són gestionats per la pròpia empresa. Presència de contenidors per abocar els residus de la higiene femenina (compresses...)
• Vessaments: No es llencen sense justificació prèvia productes tòxics o nocius per la pica o el lavabo. Els productes sobrants de lleixiu, amoníac, desincrustant... que s’utilitzen per a la neteja dels lavabos es reciclen.
•Per a la zona de lavabos podem verificar que es compleix la legislació estipulada i fixada, tant per l’estat com pel protocol de neteja.


• Vessaments: els vessaments que es produeixen consisteixen bàsicament en abocaments de lleixiu, amoníac, i desincrustant al lavabo per tal de desinfectar-lo. També es poden produir vessaments importants de sabó per la pica barrejat amb l’aigua, però en tot cas, no en quantitats tan elevades com per que sigui contaminant.
• Emissions: Es pot destacar la presència d’un ambientador que utilitzen les dones de la neteja que provoca al•lèrgia entre força gent, arribant-se a sol•licitar el seu desús. Però, en tot cas, no es tracta d’una emissió tòxica.
• Altres impactes: es produeixen olors molestes quan s’usa un producte per treure la cera del terra i quan s’usen els lleixius. Els productes d’higiene femenins es recullen cada 15 dies aprox. S’utilitza molt paper no reciclat (45 bosses/mes per edifici). Cada bossa conté 96 rotllos.
• En un 20% dels lavabos la ventilació és escassa i fins i tot en alguns part del sostre l'han trencant per permetre la ventilació, cosa que porta riscos d'accidents.
• Manca de dispositius per regular el consum de paper per assecar les mans, ja que són rotllos circulars que no tenen límit fins que el propi usuari no els talla.
• No es produeix una separació de residus, ja que el paper es fica en les mateixes papereres amb plàstics, xiclets, etc..
...).
• No hi ha cap registre de dades sobre les quantitats de
residus generades
• Les llums romanen enceses tot el dia. A més manquen sistemes per tal de que el consum siguix més baix, ja que per exemple en la majoria de lavabos trobem fluorescents, que gasten més energia.
• Els endolls es troben en molts casos a prop de les piques.
Lavabos de l’edifici Ramon Margalef
•Alta dependència de la llum artificial
•No presenten àrees de risc
•Quatre urinaris i tres lavabos perden aigua contínuament
•Dos llums en mal estat que haurien de ser canviades
•Dos aixetes es troben en mal estat
•Algun lavabo encara té cendrers que haurien de ser retirats
•Substitució dels assecadors de mans de paper per elèctrics de detector de moviment per generar menys residus.
Lavabos de l’aulari
•Són lavabos molt antics. Hi ha moltes deficiències en proporció al nombre de lavabos que hi ha.
•Els urinaris del lavabo d'homes de la planta baixa no presenten pèrdues d'aigua, però als wàters si que tenim pèrdues d'aigua, més concretament en tenim un total de tres que perden aigua.
•En el lavabo anteriorment esmentat tenim una finestra on entra llum natural. Però el vidre d'aquest és opac. Seria interessant que aquest sigues transparent, ja que permetria l'entrada de molta més llum i poder tenir un estalvi energètic. Destaquem que des de fora no es pot veure l'interior del lavabo tot i que poséssim un vidre transparent.
•Els lavabos de la biblioteca presenten un vidre en el seu sostre fet que permet l'entrada de llum natural. S'hauria de buscar algun sistema per tal de què els dies que fa prou sol, els fluorescents d'aquests lavabos es tanquessin.
•A tots els lavabos de l'edifici de l'aulari es podrien substituir els assecadors elèctrics de polsadors per assecadors elèctrics de detector de moviment.
Lavabos de l’edifici nou
•Són lavabos de recent construcció, compleixen bona part de les mesures ambientals bàsiques.
•Només un lavabo és adaptat per a minusvàlids





Les seves accions impactants són relativament minses.
• Residus: L’empresa adjudicatària ha de fer-se càrrec, tant de la retirada i recollida selectiva de la brossa que genera el manteniment del jardí, arbres morts, branques, poda...; com de la retirada de la brossa diària de papereres i contenidors situats als jardins, així com els contenidors que la pròpia empresa subministri o contracti.
• La retirada d’elements vegetals morts o perillosos serà a càrrec d’aquet tipus d’empreses que inclou els costos de mà d’obra, materials, vegetals, adobs i maquinària necessària per a l’eliminació i tallat d’aquells arbres i plantes que per qualsevol causa (excepte per actes vandàlics) hagin mort o resultin perillosos durant la vigència de contracte, i la seva substitució per un altre de la mateixa espècie i mida adient, ( a ser possible similar) i que en el cas d’arbres no serà menor de dos anys.
• Els residus produïts són bàsicament restes vegetals (poda). Cal dir que les restes vegetals es poden reutilitzar per aportar matèria orgànica al sòl.
• Es rega mitjançant aspersors de reg automàtic, per tant, l’excedent d’aigua vessada pot considerar-se menyspreable. El reg és flexible segons les estacions de l’any i el temps diari, és a dir, s’atura si hi ha més de dos dies seguits de pluja continuada.
• S’utilitzen fertilitzants orgànics abans dels químics.
• Els productes generats pels jardins són les restes de poda dels arbres i arbusts. La gestió d’aquests residus és correcte ja que es porten a un centre de compostatge, situat a Terrassa.



• Emissions i vessaments: herbicides, insecticides, adobs sòlids i líquids (possible contaminació aigües subterrànies), fertilitzants (Nitrofosca sòlid). De cap d’ells en coneixem la quantitat utilitzada.
• Residus: Els herbicides o insecticides produeixen males olors.
• Altres accions impactants: molt soroll de les màquines, molta quantitat d’aigua de reg usada.
•No es compleix estrictament el protocol de jardins:
•No es compleix la periodicitat mínima de reg (reg diari).
•No es compleix la periodicitat de neteja de voreres, camins, papereres.
•No es compleix la periodicitat mínima de sega.
•Cal esmentar que per a dur a terme tota la tasca de manteniment de jardins només es disposa de dos operaris per a tots els jardins de les facultats de Física i Química, Biologia, Geologia i servei científico-tècnic; per lo que el seguiment de la normativa i política ambiental que se’ls demana és operacionalment impossible degut al baix nombre d’operaris.
•Risc elevat d’incendi pel mal estat de la gespa, que pot causar danys personals i materials.