Proposo que cada zona auditable redacti els aspectes més importants descrits a la Auditoria de l'any passat i que una vegada tinguem tota la informació per zones algú en faci un resum o bé que es quedi com està.

SPLIT(fixedcols=>n,colsize=>50|50)}

---

{SPLIT}

Política i gestió ambiental:

A nivell de la UB existeix una política ambiental, plasmada en diversos documents oficials; l’acord de Junta de Govern UB del 2000, en el que es crea la comissió de MA de la UB i es fa una declaració d’intenció d’elaborar un pla mediambiental, i l’Estatut (Decret 246/2003, de 8 d’octubre –DOGC núm. 3993, de 22 d’octubre de 2003) que integra la política ambiental en sis articles i diferència tres nivells de competència, entre ells les facultats.

Amés a més, existeix l’oficina de l’OSSMA (Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambinent), que s’encarrega d’efectuar serveis de control ambiental en els edificis, instal·lacions i llocs de treball de la UB, assessorar en la gestió adequada dels residus generats per la UB, verificar que els contractes i subcontractes de la UB compleixin les Normes de Seguretat, Salut i Medi Ambient, i mantenir un servei de documentació en temes relacionats amb la Prevenció de Riscos Laborals, Medi Ambient i la Protecció Radiològica. A nivell de la Facultat de Biologia existeix una comissió de l’OSSMA; les seves funcions queden plasmades al Reglament de la Facultat.

Malgrat això, no es compleix la política fixada als documents anteriors. Hi ha una manca de recursos, gestió, i especificitat a l’hora de dur a terme les accions adients pel seu compliment. A la Facultat de Biologia no existeix un Pla Ambiental i la comissió de l’OSSMA no realitza cap de les seves funcions, ni tan sols la composició de la comissió s’ajusta al Feglament.

Com a consequència, a la Facultat:
- Ni el personal de la facultat ni els estudiants tenen coneixement de la política ambiental.
- En cap cas es considera la problemàtica ambiental com a prioritat, com s’esmenta explícitament a l’Estatut.
- No s’han realitzat accions ni mesures per millorar la qualitat ambiental ni per sensibilitzar l’alumnat ni el personal de la Facultat.

Per tant, és necessari redactar un Pla Ambiental adequat que es compleixi i començar a treballar envers la conscienciació i la gestió ambientals.

La gestió dels recursos

Aigües

La informació d'aquest aspecte és escassa; n'hi ha disponible sobre els consums, que tendeixen a disminuir.
No hi ha informació sobre l'estat de les aigües residuals generades, seria interessant poder dur a terme accions perque la seva generació fos mínima i sortissin el més netes possibles; sobretot, a nivell dels laboratoris.

Consum energètic

- Estan detallades les emissions de CO2 de la UB, en les que es reflexa un augment en els últims anys, però hi ha mancances perque no s'estudia per què s'ha produït, coneixement necessari a l'hora de reduir-les,... També hi ha dades de consums, tant de gas com d'energia elèctrica.
- Manca saber quins són els punts concrets de consum de gas per reduir-ne les emissions, si és possible.
- En cap cas els nivells de consum i molt menys la tendència a l'augment segueixen les bases de la política ambiental de la Facultat.
- Opinem que falten polítiques internes de gestió de recursos; es proposen algunes mesures, però haurien de concretar-se millor i s'haurien d'intentar estudiar més alternatives. Això intentarem en aquest treball.

AULES I LABORATORIS DE DOCÈNCIA

AULES:

Els punts que cal destacar de les auditories per el cas de les aules són:

En primer lloc, un dels aspectes que contamina més de les aules és la calefacció. Cal dir que a l’edifici nou el funcionament tant de la calefacció com de l'aire acondicionat és automàtic, això fa que sigui fàcilment programable, de tal forma que es pot reduir fàcilment el consum i la contaminació que aquest provoca.

Però, d’altra banda, a la resta de Facultat no es pot exercir cap mena de regulació sobre la calefacció a nivell d’aules individuals, ja que no es disposa de cap mena de termòstat, i els radiadors no es poden apagar manualment. Això acaba provocant un cost energètic innecessari en moltes aules, on per les seves característiques, amb una temperatura inferior s’aconseguiria una sensació de confort. A més, aquest fet suposa una pèrdua molt gran d'energia, ja que els estudiants han d'obrir les finestres per poder arribar a aquesta sensació.

També cal destacar que no s’utilitzen bombetes ni fluorescents de baix consum en cap aula, cosa que reduiria de forma considerable el consum energètic. A més, per tal de promoure la recollida selectiva seria interessant que almenys es disposés de contenidors específics per a paper a les aules i d'envasos i metall a cada planta.

LABORATORIS DE DOCÈNCIA:

El fet més rellevant dins dels laboratoris de docència, és que aquests no disposen de cap política d’estalvi d’aigua, d’energia ni de reducció en la producció de residus.

Si ens centrem ara en matèria de residus cal dir que:
- S'incompleix la Llei 10/1998 sobre Residus, donat que no hi ha un mètode de caracterització dels residus perillosos ni estudis d’estimació de les quantitats que se’n generen.
- A més a més, actualment, cada Departament s’encarrega de gestionar els seus propis residus. Aquesta situació és molt ineficient, i podria millorar si s’implantés un pla conjunt de gestió dels residus que permetés reduir riscos i costos.
- No hi ha cap mena de control sobre les entrades i sortides dels residus.
- No hi ha protocols estandaritzats per a la manipulació de residus.
- No tots els laboratoris tenen contenidors de residus, i en cas de tenir-los se’n fa un mal ús i no disposen de cartells d’identificació o estan col·locats a llocs poc adequats.
- No tots els laboratoris tenen zones específiques per a l'emmagatzematge dels residus perillosos.
- Manquen campanes extractores en alguns laboratoris, i trobem que, quan hi són, algunes funcionen malament.

Malgrat tot, com a punts positius cal dir que el transport de substàncies perilloses es fa a través d’especialistes (OSSMA), que a la majoria de laboratoris es disposa de manuals de manipulació de substàncies perilloses, que s’intenta aconseguir una separació selectiva dels residus i que s’usen envasos adequats per a residus, per tal d’evitar fugues i/o accidents.


En matèria de seguretat cal dir que:
- No existeix un pla d’emergència ni hi ha extintors als laboratoris.
- Hi ha un nombre insuficient de rentaulls i dutxes als laboratoris i concretament a l’edifici nou hi ha absència d’aquests. A més a més, el seu bon funcionament no està garantit.

Laboratoris d'investigació:

Els laboratoris d'investigació presenten molts problemes en matèria ambiental, particularment en l'aspecte dels residus. No segueixen una política comú i ben determinada entre els diferents departaments, i no hi ha control sobre la quantitat de residus que es generen.

Es produeixen residus de moltes tipologies diferents, havent-hi alguns de característiques per cada departament. Cadascun té diferents riscos associats i aspectes a millorar, i s'actúa amb diferents criteris. Seria interessant unificar d'alguna manera aquest aspecte.

En alguns casos, no s'observa una formació adequada dels usuaris pel que fa al coneixement i possibles riscos ambientals que poden comportar molts residus perillosos; tampoc es compleixen normes relacionades amb l'emmagatzematge de residus.


Sí que es troben coberts en general aspectes com el tractament de vessaments amb neutralitzadors o absorbents, gasos àcids o orgànics amb campanes, tractament amb autoclau o contenidors selectius per residus no especials com paper i vidre.

Hi ha altres problemes de confort o seguretat com; males olors, falta de material anti-incendis, emmagatzematge inadequat de productes i residus, o dutxes adjacents a endolls.

BAR, MENJADORS, MICROONES

Els punts més destacats de les auditories per al cas del bar, menjadors i microones són:


Residus:

- Existeixen contenidors de reciclatge tot i que no se’n fa un bon ús, ni pel part dels usuaris ni per part dels treballadors. A més a més de la falta de reciclatge, hi ha una generació innecessària de residus, ja que s’utilitzen bosses de plàstic per guardar els coberts i no existeixen setrilleres comunitàries, sinó que s’han substituït per bosses de plàstic d’ús individual. Cal afegir també la inexistència de gerres d'aigua comunitàries que es puguin reomplir pels propis usuaris.

- Manca conscienciació envers el reciclatge per part tant d'usuaris com de treballadors i, el que és més greu, de l'empresa encarregada de la gestió del bar, ja que els treballadors, en recollir les restes de la taules, per exemple, no separene els residus.

- Tanmateix, com una bona actuació cal destacar que els olis que s'utilitzen per fregir els recull una empresa especialitzada.



Fums, olors i partícules en suspensió

- Per una banda, podem destacar que a la cuina no existeixen campanes extractores.

-Per altra banda, tot i que existeix un control periòdic de les emissions de fums, no es mesuren les partícules en suspensió.

- I per útlim destacar que no existeixen aules específiques per a l’ús dels microones, degut a que les olors causen molèsties als estudiants que fan servir aquestes aules per estudiar.


Soroll:


- El bar/menjador no es troba insonoritzat, tot i el gran soroll que s'hi realitza. A més, donat que disposa d'espai insuficient per a la estança dels estudiants, sovint ocupen les zones exteriors, generant encara més soroll a l'exterior que arriba a les aules situades a sobre.



Infrastructura:


- El local bar/menjador és molt petit comparat amb el gran nombre d'usuaris, obligant-los a menjar a fora tot i haver-hi consumit.

Sensibilització:

- Ni l'empresa gestora del bar, ni els treballadors no tenen formació ni interés en política mediambiental. Manca la sensibilització ambiental en el personal de treball.

- Els usuaris tampoc no tenen consciència ambiental, i tampoc es duen a terme accions ni activitats per promoure-la.

Estabulari

- No s'ha pogut fer una avaluació de la seva gestió ambiental degut a que no es va permetre l'accés al recinte als estudiants que van fer les Auditories ni se'ls va facilitar informació.

Secretaries i Consergeries

Els problemes relacionats a aquestes zones són sobretot a nivell de conscienciació del personal. No es treballa amb materials que puguin suposar residus perillosos, però la gran quantitat de material d'oficina (papers, carpetes, gots de plàstics...) mal aprofitat o no reciclat suposa un elevat cost ambiental.

Les compres de la universitat de materials d'oficina, incloent ordinadors, fotocopiadores i bombetes, no es fan amb cap criteri d'estalvi d'energia o seleccionant productors més compromesos ambientalment.

No hi ha recollida selectiva d'alguns residus com els tòners.

Per tant, creiem que cal actuar en dues direccions:
1. Dur a terme campanyes de conscienciació i sensibilització per al personal docent i no docent.
2. Elaborar uns criteris o directrius d'actuació en els àmbits del reciclatge o de l'ús dels recursos, per a afavorir comportaments ambientals.

Camps experimentals

Els problemes ambientals principals d'aquestes zones estàn relacionats amb la gestió dels residus.
- De forma irregular hi ha contractes amb empreses especialitzades per la recollida de materials concrets com fluorescents, tòners, paper, bateries de plom, ordinadors, etc., seguint la normativa general de la UB.
- No s'observa estalvi d'energia; es deixen els aparells encessos sense necessitat.
- Part dels reactius i substàncies usades en experiments es llença directamente a la pica, i va a parar al sistema de clavegueram general. Als camps experimentals es treballa amb metalls pesants i OMGs, per tant aquest comportament pot ser perillós ambientalment.

A nivell humà no es respecten unes normes bàsiques de seguretat dins els laboratoris (bates, ulleres protectores...). A més, no hi ha control de les entrades i sortides de personal a les instal·lacions.

S'ha considerat aquesta zona de risc en aspectes de seguretat i contaminació.

Lavabos

Els principals problemes relacionats amb els lavabos provenen, principalment, dels següents aspectes:

-Lavabos i urinaris en mal estat, que generen pèrdues continues d'aigua.
-Generació de gran quantitat de residus, principalment paper i plàstics, que no es separen.
-Utilització freqüent de paper sense mecanismes per controlar la quantitat tallada, amb el sobreús que comporta.
-Consum continu d'electricitat, en estar els fluorescents permanentment encesos.
-Mala ventilació en el cas d'alguns lavabos, i poca o nul·la il·luminació natural en els casos en què es podria aprofitar.

Pel que fa a l'activitat de la neteja, genera diversos productes tòxics i nocius, com lleixiu, amoníac, o desincrustant, el destí dels quals varia segons la font consultada. Algunes esmenten que no són abocats a la pica o al lavabo sense prèvia justificació, mentre que altres asseguren que sí existeixen.

Jardins

La gestió dels jardins es fa mitjançant una empresa subcontractada (quin nom tenia?no estan accessibles les AIA de l'any passat), que s'encarrega de totes les activitats al seu voltant, des dels costos del material (mà d'obra, adobs, plantes, etc.) a la gestió dels residus, generalment orgànics, que genera (restes de poda...), així com dels residus de les papereres dels jardins.

Els principals impactes associats a la zona són el consum d'aigua que requereix, punt que es podria optimitzar amb noves pràctiques o tecnologies; els diversos plaguicides utilitzats, fertilitzants (tot i que s'usen preferentment els orgànics front els químics).

És important assegurar, per una òptima gestió dels jardins, la bona formació dels treballadors. En aquest sentit, cal destacar que, per tot el bloc d'edificis comprès entre les facultats de Biologia, Geologia i Física i Química, només hi ha dos operaris.